Temps
era temps hi havia ….. una idea, una petita idea que vivia tranquil·la entre
les pàgines d’un exercici de la Universitat. Vivia tranquil·la ja que semblava
transparent i ningú la veia: reposava dintre d’un exercici en el qual s’havien
de reduir uns dolents i pesats costos fixos d’un espectacle teatral. Fins que
un dia El Professor, un dolentíssim professor d’economia, va proposar a una de
les tantes classes del curs de Gestió Cultural l’exercici en què la petita idea
reposava, perquè els alumnes es fessin el cap com un trencaclosques, amb tantes
petites idees que anaven sorgint, mentre ell esperava amb desig el moment per
dir la seva frase favorita: “Aixó és inviable!!!”.
Va
ser llavors quan un grup d’ estudiants va trobar la petita idea que dormia
tranquil·la sobre el paper: un mon encantat en que, un cop pensades bé les
coses, tot podia estar al seu lloc. Van conèixer la Petita Idea i es van
il·lusionar molt amb ella, pensant en com podria seguir creixent: era senzilla,
no costava molt, però tenia molt de cor i s’ en recordava de tot lo que
passava. La seva passió era l’historia i les històries que mai ningú conta, les
que fins i tot els llibres s’obliden de publicar, i poder-les fer arribar de
manera especial a les persones. En fi, era una bona idea, només necessitava
fer-se més gran a poc a poc.
Els
estudiants van defensar la Petita Idea i van fer sí que per votació de la
classe aquesta comencés a esdevenir el subjecte d’una assignatura i més
endavant que la Petita Idea esdevingués un treball sencer amb pressupost i
bibliografia, com totes els projectes de veritat! La Petita Idea es va
presentar al Tribunal Acadèmic i va ser promoguda: fins i tot els professors
assistents li van aconsellar de deixar de considerar-se “Petita” i mirar
cap al futur com a un “Gran Idea”. No s’ho podia ni creure ella mateixa!
Alguns
estudiants, feliços per haver-la vista créixer, van decidir fer-la sortir del
mon del Paper, en que s’estava força bé: en Word podia explicar la seva
intenció, la seva missió, el marc teòric de que estava feta; a més a més podia
afegir diagrames i imatges per explicar-se millor; amb Excel podia calcular de
tot, lo que tenia ara, lo que anava a gastar fent-se gran, lo que gastaria a
llarg termini i fins i tot el marge de contribució!!!
Lo
que no podia calcular, però era la necessitat que tenia de persones que la
compartissin i per fer aixó, havia de sortir del Mon del Paper. Era un gran pas
per ella, però si no ho feia, es quedaria per sempre una Petita bona idea.
Va
deixar de banda la por i la inseguretat d’un primer moment i va decidir
donar-li la ma a l’estudiant que l’havia portada fins al Tribunal... Van sortir
juntes per la porta de la Universitat agafades de la mà, cap al Mon real, en la
recerca de persones que vulguin fer-la pròpia i ajudar-la a créixer.
... I el que no ho vulgui creure que ho vagi a veure...
... I el que no ho vulgui creure que ho vagi a veure...
Mai
millor dita aquesta frase..
Doncs
amb aquesta perita història hem volgut contar com va néixer el projecte que
portem endavant i si, és veritat: va néixer a l’ universitat, per fer una mena
de broma a un professor (el dolent de la història, que en la realitat és una
persona absolutament amable i disponible).
En el
moment de passar des de el mon del paper a la realitat s’ havien de fer moltes
coses: s’havien de buscar els actors, decidir quines històries escriure i
interpretar; sense contar l’aspecte més pràctic, com l’organització dels
assajos i els espais per assajar.
Era
Abril 2014.
Vam poder trobar el suport del Centre Cívic La Sedeta, un dels equipaments del Barri de Gràcia que ens va cedir uns espais per començar el projecte. S’havia de trobar actors i s’havia per tant fer càstings. La Xarxa ens ajuda molt últimament i posar uns anuncis és molt fàcil... s’escriu un text i un missatge clar, s’hi posen les direccions i com per màgia comencen a arribar el primers CV...
Organitzar
els horaris per donar a cadascú una hora, imprimir el calendari dels horaris de
qui ha confirmat, també es força fàcil. Lo que no és fàcil, és tenir el cop de
sort de topar amb uns actors molt bons, gent alegre i preparada, que a sobre
tenia certa semblança física amb els personatges que anirien a interpretar(
Increible!) i que aportarien molt de sí als personatges mateixos.
Era Maig 2014.
Vam començar els assajos com es fa sempre: després d’un temps per fer formar el grup, s’ha començat a treballar sobre els personatges, fins que es va començar amb el text. Talla, ajusta, remena i comprova... Curiositats i xerrades sobre parts de la història catalana i/o d’Espanya que no sabíem o que mai ens han explicat.. tothom compartia lo que sabia.
Era Juny 2014.
Es van intensificar els assajos. Ens vam “mudar” al Centre Jove la Fontana fins als últims dies de Juliol i aquest centre a sobre tenia aire condicionat a les instal·lacions ( això s’agraeix molt, si comença a fer molta calor!!). Just al més de juliol es va poder decidir la dada de la presentació del Projecte: el 30 de Setembre, a la sala d’actes de “La Sedeta”.
Amb
molta il·lusió vam poder incorporar també un actor nou, que ens feia falta,
però com quan una parella busca un fill, no hi havia manera de sortir. Va
arribar al mitjans de Juliol i es va aprendre ràpid el guió, així com ràpidament
va entrar en el bon rotllo de l’equip en general.
Era Agost 2014.
Ja que tothom estava mes o menys a la ciutat, vam decidir continuar els assajos fins i tot a l’Agost, ja que així la pausa estiuenca hagués estat menys llarga... però on es troba un lloc per assajar a l’Agost, quan tota la ciutat està de vacances, com si tothom escapés dels turistes que ofeguen la ciutat?!
Al
terrat d’una amiga!!, CLAR!! I llavors si que podem parlar de llargues tardes
d’assaig i de riure, de parlar, de contar-s’ho tot; de compartir experiències
de teatre, d’anar de gira, de la teràpia Gestalt i receptes de cuina. Per
acabar amb un pica-pica per agrair a tots els participants, inclosa la
propietària de la terrassa. Abans però feia falta una prova/ assaig obert per
el grup, per nosaltres, per els personatges i per tornar al Setembre amb gana
de córrer cap a la Presentació.
Aquí
va un petit vídeo-resum d’aquell dia i a sota els noms dels participants
d’aquesta primera fase del projecte... la primera transformació des de un
concepte en paper a la realització d’ “alguna cosa”, que si bé encara no
completa, serà sempre el record d’un període de temps en que hem estat
treballant junts! I amb molt de gust! Moltes gràcies a tots!
Presentació de l'associació Cultural LIVE Barcelona
No hay comentarios:
Publicar un comentario